Cròniques de les Terres de l'Ebre

El 1845 no va ser un bon any per a les Terres de l'Ebre, el naufragi de l'Amàlia amb la pèrdua de set vides augurava mals presagis que es van anar confirmant al llarg de l'any.

Diari de Tortosa que descriu els moviments de les tropes de Suchet que preparen el setge de Tortosa, així com els moviments intramurs dels defensors de la ciutad.

Naufragi de la pollacra-goleta Amàlia El 1845 no va ser un bon any per a les Terres de l'Ebre, el naufragi de l'Amàlia amb la pèrdua de set vides augurava mals presagis que es van anar confirmant al llarg de l'any. El 2 de febrer de 1845 la pollacra-goleta mercant Amàlia va embarrancar a la Barra, entre les dues goles de l'Ebre, empesa d'un fort temporal del Nord, i va naufragar. L'Amàlia es dirigia des de Barcelona a Màlaga, amb destí final sembla ser que a Veracreu. De la tripulació de deu homes, va morir el capità Francisco de la Porta i sis mariners. Mentre que tres van poder ser salvats degut al valor del pràctic de la Barra Tiburci Colomer, que va ser el primer que va convidar de la platja estant a tots  els mariners presents a embarcar-se amb ell per ajudar els nàufrags, així com al patró Baptista Rapeste, que el va ajudar. També es van oferir voluntaris els mariners Joan Comí, Joan Cortès i Andreu Roselló, tots de la matrícula de Tortosa. El 25 d'agost de 1845 una Reial ordre, després del dictamen de la junta de direcció de l'Armada, concedia al pràctic Colomer i al patró Rapeste pel seu valor i contribució al salvament dels tres supervivents la creu de la marina;  i un any d'abonament de campanya per optar a veterans als mariners Comí, Cortès i Roselló.

Tortosa, 8 de juliol de 1808 Diari de Tortosa Dia 8. Es tingué notícia a la plaça que una partida de francesos havia arribat a Tivenys. A les 10 de la nit atacaren amb vigor el cap del pont, i foren rebutjats amb una pèrdua considerable. El Governador Velasco, que s'havia negat a abandonar el seu lloc, malgrat el deplorable estat de la seva salut, se sentí molt alleugerat amb el fet. Dia 9. A les 10 de la nit l'enemic va tornar a atacar amb més furor el cap del pont, durant l'espai d'una hora el foc d'una i altra part fou infernal. Va cedir l'enemic a l'escarment de la seva temeritat, es retirà a les seves posicions, però a les 3 del matí va repetir l'atac amb major ímpetu i amb tropes de refresc. fou rebutjat completament en menys temps que la primera vegada. Patí molta pèrdua en morts i ferits, els quals van sortir a recollir amb carros i llanternes cobertes. Mentre durava el combat, el pas del pont era molt arriscat, a causa del diluvi de bales que el creuaven, però les heroiques tortosines, animades d'un esperit viril i aspirant a la glòria de les immortals Saragossanes, passaven i repassaven amb la major serenitat. Portaven aigua, vi i aiguardent als seus defensors, que lluitaven amb coratge a l'estacada i bateries. Dues d'elles foren ferides, i el govern ha recompensant el seu mèrit, tot concedint-les el noble distintiu d'una medalla d'honor, i una pensió anual de 100 lliures catalanes.

Tortosa.  6 de Juliol de 1808 Diari de Tortosa Dia 6. S'observà que l'enemic tenia un obús i un canó de batalló, al costat de l'església de Roquetes; les nostres artilleries van dirigir alguns tirs cap a aquell punt, i l'enemic s'afanyà a retirar les peces. A la una de la tarda s'obstinà tant una guerrilla, que va atreure l'enemic a l'abast de la nostra artilleria, de la qual, segons donà indicis, va rebre molt de mal. Dia 7. Prosseguiren les guerrilles sense novetat.

Tortosa. 4 de Juliol de 1810 Diari de Tortosa. Dia 4 de juliol. A dos quarts de nou del matí es van presentar els enemics en diverses columnes sobre la part dreta de l'Ebre, davant d'aquesta ciutat. La seva força es calculava d'uns 5.000 homes d'infanteria i 500 de cavalleria. Van ocupar al moment els ravals de Jesús i Roquetes, on hi van establir la seva major força, van fer el mateix amb totes les cases de camp immediates a la Ciutat. Els tortosins van sortir com lleons al combat, es van llançar intrèpids sobre l'enemic, li van causar notables pèrdues, i no li van permetre en tot el dia un moment de descans. Dia 5. Continuen les guerrilles, redoblat l'entusiasme dels paisans.