Terres de l'Ebre Microhistòries
Castell d'Ulldecona
Empresonament del canonge Josep Roset
Enrique O'Donnell
El canonge de la catedral de Tortosa Josep Roset i Bahí, vocal de la junta corregimental i diputat al Congrés Provincial de Catalunya, amb Josep Espiga vocal de la Junta Superior de Catalunya i Francesc Lesus i Pou director general de la provisió de queviures, van ser escollits en aquest congrés provincial comissionats seus davant el Suprem Consell de la Regència, per tal de donar a conèixer el desordre en la recaptació de les rendes reials i l’ exacció de contribucions extraordinàries per mantenir i vestir els soldats que s’estava produint a la província, i per tot allò que fos convenient al manteniment de la resistència al Principat.
El 30 d’Abril de 1810 Josep Roset va rebre els poders i el 2 de Maig ja sortia de Solsona en direcció a Tortosa per preparar el viatge a Cadis, hi va arribar el 6, dos dies després cap a les deu, ja de nit, es va presentar a casa seva el Tinent de Rei de la plaça amb força armada que el va conduir detingut al castells de Sant Joan als Alfacs, per ordre del Capità General de Catalunya Enrique O´Donnell.
L’endemà, 9 de maig, La Junta Corregimental de Tortosa comunicava al Congrés Provincial la detenció de Roset , sense entrar a valorar els motius del capità general, feia una defensa clara dels mèrits del canonge com a vocal de la junta i com a vocal del congrés, ressaltant l’alta comissió que tenia en aquells moments de passar a parlamentar amb el Consell de Regència; tot demanant mesures per aconseguir la llibertat del detingut.
No van aconseguir alliberar-lo, i el mateix O’Donnell, el va desterrar a Mallorca sense aclarir mai quins eren els càrrecs que se li feien, amb l’ordre, de 16 de Juliol de 1810, que no sortís de l’illa.
El gener de 1811 va arribar a Palma la comunicació de la llibertat per traslladar-se on volgués; va fer cap a Tarragona. L’Abril de 1811 se li donava una segona comissió per anar a Cadis a demanar ajut en homes i en diners a les Corts i a la Regència, aquesta vegada acompanyat d’Elias Arxer comissionat de la província. El resultat del viatge fou estèril. Catalunya no va rebre cap ajut i reduïda a les pròpies forces, molt debilitades per les característiques de la guerra, no va poder impedir la caiguda de Tarragona en mans de les tropes franceses de Suchet.
Torre de Sant Joan
Fonts:
.- Josef Roset; Dos Palabras a Don Bruno Petrus. Imprenta de Felipe Guasp. Mallorca,1814.
.- Sebastian Caparros; Comunicació de la JCT a Congrés Provincial. 9 de Maig de 1820. JSC ACA.
.- Manifesto de la Junta Superior de Cataluña. Imprenta de la misma Junta. Solsona 1811.
|
Mort i ressurrecció d'Arriembanda
Tortosa, abril de 1839. El 21 a la nit, va sortir de Tortosa, el capità Reverter amb trenta-nou cavalls i sis peons de la seva companyia; a l'alba del 22, es va trobar al riu Sénia un escamot d'Arriembanda, a la qual va matar alguns homes, va recollir deu armaments i es va retirar cap a Amposta.
De fet, quan Reverter ja es trobava a prop de Santa Bàrbara, tenia a sobre la cavalleria enemiga, i sense més temps que per dir visca Isabel II i carreguin, els va fer front; l'acció va acabar de tenir lloc als carrers de Santa Bàrbara. Quan gairebé tenia dominada la situació, havent-los fet dos morts, i més ferits, entre ells de gravetat, el capitost Arriembanda, que va perdre tres dits d'un cop d'espasa, en protegir el seu cap amb el braç. El capità va pensar que era hora de dirigir-se a Tortosa amb els cavalls i genets, però l'aparició de la infanteria carlista que venia emboscada i que es va parapetar en una casa que va ocupar i diversos marges, li destarotà els plans; doncs, a la primera descàrrega li van matar dos genets i sis cavalls, entre ells el seu, aleshores va decidir replegar-se a Amposta, tot emportant-se el cavall d'Arriembanda i deixant el seu mort. Una vegada a Amposta, a instància del seu escamot, va tornar a sortir passat un temps per si podien enfrontar-se a la infanteria enemiga en terreny pla i descobert, però aquesta va esquivar la trobada i Reverter només va aconseguir veure els seus sis cavalls morts al camp i als seus dos llancers amb altres enemics caiguts. Els carlins van recollir de nit les seves baixes, i Arriembanda, a qui els lliberals havien donat per mort, va tornar a reviure, això sí mal ferit i amb tres dits menys. Font:
.- Correspondència del G. Nacional. .- El Guardia Nacional (Barcelona). 02/05/1839. |
