La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

 

 

Microhistòries de les Terres de l'Ebre

 

 

 

Lady Elizabeth Holland al Perelló

 

Lady HollandLady Holland

 

El 7 de novembre de 1802 lady Elizabeth Vassall, més coneguda com Lady Holland i el seu marit el polític Whig anglès Henry Vassall-Fox, Lord Holland  entraven a Espanya per passar l’hivern fora del seu país tot buscant un clima més favorable per a la salut del su fill gran Charles. Els acompanyaven a més dels seus dos fills, el reverent Matthew Marsh, el doctor Mr. Allen i Frederic Howard el fill de 16 anys de Lord Carlisle.

El grup arriba el 20 de desembre a l’hostal de l’Hospitalet de l’Infant, amb una escolta de tres guàrdies. Lady Holland descriu l’hostal: a wretched venta formed within the ruined walls of an old fortress – Una miserable venta dins els murs en ruïnes d’una antiga fortalesa-. Sembla que l’estança es trobava plena, però només els visitants anglesos disposaven de llit a les habitacions, el personal de la diligència dormia a la palla amb les mules. Nomena un comerciant que portava molts diners i una escolta de tres guàrdies, els quals van acordar afegir a la seva escolta.  Allí per escapar del fum que entrava a les habitacions des de la llar de foc s’apropà a la platja, la nit era fresca i fosca, on hi havia un pescador que mirava de pescar algun peix sense sort.

El dia següent van sortir amb la diligència i la forta escolta dels sis guàrdies cap a la posada del Perelló, a sis hores de marxa, lloc on havia fet nit la família reial, i el seu seguici, que tornava de Barcelona a Madrid, i on tenien expectatives d’estar ben acomodats per aquest motiu.

En arribar, Elissabeth Vassall en va quedar decebuda i en el seu diari així ho deixa escrit:

But we found unfortunately that his visit had, if possible, made the place worse, as they had built a suite of rooms which smelt strongly of plaster, and the little furniture there had been was removed to place his in the rooms ; and as the Spaniards proceed poco á Poco, that which had previously been there was not restored. Thus we had some dreary rooms, with only five chairs in all, three beds, and a table. I never was in a more dismal, cold place.

Desafortunadament troba que la visita del Rei havia empitjorat el lloc, si això era possible, havien construït una sèrie d’habitacions que feien olor a guix, havien tret els mobles i com els espanyols procedeixen en tot poc a poc, no els havien tornat a col·locar al seu lloc. Així, teníem algunes tristes habitacions, amb només cinc cadires en total, tres llits i una taula. Mai no vaig estar en un lloc més trist i fred.

 Font:

Elizabet Holland, The Spanish Journal of Elizabeth Lady Holland. Longmans,Green and Co. 1910

 

 

La navegació de l'Ebre a vapor

 

Un fet notable va tenir lloc a les darreries del mes de Març de 1857, el vapor Cinca, de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, va navegar pel riu fins a Mequinensa, enmig de l'entusiasme de les poblacions de la ribera. Sobreposant-se a totes les dificultats, entre elles les riuades, l'empresa gràcies a l'audàcia i la valentia del director de les obres,

L'enginyer francès Jules Carvallo, va poder inaugurar aquell mateix any la navegació regular a vapor per l'Ebre i assegurar la navegació de Mequinensa al mar.

De fet les obres encara no estaven acabades, mentre la resclosa de Xerta ja estava en servei, la de Flix encara no tenia les comportes, la qual cosa va obligar al vapor per arribar a Mequinensa a remuntar el riu creuant l'assut de Flix. 

 

 Terres de l'Ebre Microhistòries

Castell d'UlldeconaCastell d'Ulldecona

Empresonament del canonge Josep Roset

Enrique O'DonnellEnrique O'Donnell

 

El canonge de la catedral de Tortosa Josep Roset i Bahí, vocal de la junta corregimental i diputat al Congrés Provincial de Catalunya, amb Josep Espiga vocal de la Junta Superior de Catalunya i Francesc Lesus i Pou director general de la provisió de queviures, van ser escollits  en aquest congrés provincial comissionats seus davant el Suprem Consell de la Regència, per tal de donar a conèixer el desordre en la recaptació de les rendes reials i l’ exacció de contribucions extraordinàries per  mantenir i vestir els soldats que s’estava produint a la província,  i per tot allò que fos convenient al manteniment de la resistència al Principat.

El 30 d’Abril de 1810 Josep Roset va rebre els poders i el 2 de Maig ja sortia de Solsona en direcció a Tortosa per preparar el viatge a Cadis, hi va arribar el 6, dos dies després cap a les deu, ja de nit, es va presentar a casa seva el Tinent de Rei de la plaça amb força armada que el va conduir detingut al castells de Sant Joan als Alfacs, per ordre del Capità General de Catalunya Enrique O´Donnell.

L’endemà, 9 de maig, La Junta Corregimental de Tortosa comunicava al Congrés Provincial la detenció de Roset , sense entrar a valorar els motius del capità general, feia una defensa clara dels mèrits del canonge  com a vocal de la junta i com a vocal del congrés, ressaltant l’alta comissió que tenia en aquells moments de passar a parlamentar amb el Consell de Regència; tot demanant mesures per aconseguir la llibertat del detingut.

No van aconseguir alliberar-lo, i el mateix O’Donnell, el va desterrar a Mallorca sense aclarir mai quins eren els càrrecs que se li feien, amb l’ordre, de 16 de Juliol de 1810, que no sortís de l’illa.

El  gener de 1811 va arribar a Palma la comunicació de la llibertat per traslladar-se on volgués; va fer cap a Tarragona. L’Abril de 1811 se li donava una segona comissió per anar a Cadis a demanar ajut en homes i en diners a les Corts i a la Regència, aquesta vegada acompanyat d’Elias Arxer comissionat de la província. El resultat del viatge fou estèril. Catalunya no va rebre cap ajut i reduïda a les pròpies forces, molt debilitades per les característiques de la guerra, no va poder impedir la caiguda de Tarragona en mans de les tropes franceses de Suchet.

 

Torre de Sant JoanTorre de Sant Joan

 

Fonts:

.- Josef Roset; Dos Palabras a Don Bruno Petrus. Imprenta de Felipe Guasp. Mallorca,1814.

.- Sebastian Caparros; Comunicació de la  JCT a Congrés Provincial. 9 de Maig de 1820. JSC ACA.

.- Manifesto de la Junta Superior de Cataluña. Imprenta de la misma Junta. Solsona 1811.


 

Mort i ressurrecció d'Arriembanda

 

 

 

 Tortosa, abril de 1839.

El 21 a la nit, va sortir de Tortosa, el capità Reverter amb trenta-nou cavalls i sis peons de la seva companyia; a l'alba del 22, es va trobar al riu Sénia un escamot d'Arriembanda, a la qual va matar alguns homes, va recollir deu armaments i es va retirar cap a Amposta.


El capitost carlí Arriembanda ( Josep Calderó), padrastre de Cabrera, que es trobava a Ulldecona amb la seva facció, va saber el moviment de Reverte, que anava en direcció a Santa Bàrbara, i es va proposar caçar-lo amb 41 cavalls, que el seguiren per camí descobert mentre la infanteria carlina més nombrosa, ho verificava oculta per les oliveres.

De fet,  quan Reverter ja es trobava a prop de Santa Bàrbara, tenia a sobre la cavalleria enemiga, i sense més temps que per dir visca Isabel II i carreguin, els va fer front;  l'acció va acabar de tenir lloc als carrers de Santa Bàrbara. Quan  gairebé tenia dominada la situació, havent-los fet  dos morts, i més ferits, entre ells de gravetat, el capitost Arriembanda, que va perdre tres dits d'un cop d'espasa, en protegir el seu cap amb el braç. El capità va pensar que era hora de dirigir-se a Tortosa amb  els cavalls i genets,  però l'aparició de la infanteria carlista que venia emboscada i que es va parapetar  en una casa que va ocupar i diversos marges,  li destarotà els plans; doncs, a la primera descàrrega li van matar dos genets i sis cavalls, entre ells el seu, aleshores va  decidir  replegar-se a Amposta, tot emportant-se el cavall d'Arriembanda i deixant el seu mort. Una vegada a Amposta, a  instància del seu escamot,  va  tornar a sortir passat un temps per si podien enfrontar-se a  la infanteria enemiga en terreny  pla i descobert, però aquesta va esquivar la trobada i Reverter només va aconseguir veure els seus sis cavalls morts al camp i als seus dos llancers amb altres  enemics caiguts. Els carlins van recollir de nit les seves baixes,  i Arriembanda,  a qui els lliberals havien donat per mort,  va tornar a reviure, això sí mal ferit i amb tres dits menys.

Font:
.- Correspondència del G. Nacional.
.- El Guardia Nacional (Barcelona). 02/05/1839.