La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

 

 

Microhistòries de les Terres de l'Ebre

 

 

 

Lady Elizabeth Holland al Perelló

 

Lady HollandLady Holland

 

El 7 de novembre de 1802 lady Elizabeth Vassall, més coneguda com Lady Holland i el seu marit el polític Whig anglès Henry Vassall-Fox, Lord Holland  entraven a Espanya per passar l’hivern fora del seu país tot buscant un clima més favorable per a la salut del su fill gran Charles. Els acompanyaven a més dels seus dos fills, el reverent Matthew Marsh, el doctor Mr. Allen i Frederic Howard el fill de 16 anys de Lord Carlisle.

El grup arriba el 20 de desembre a l’hostal de l’Hospitalet de l’Infant, amb una escolta de tres guàrdies. Lady Holland descriu l’hostal: a wretched venta formed within the ruined walls of an old fortress – Una miserable venta dins els murs en ruïnes d’una antiga fortalesa-. Sembla que l’estança es trobava plena, però només els visitants anglesos disposaven de llit a les habitacions, el personal de la diligència dormia a la palla amb les mules. Nomena un comerciant que portava molts diners i una escolta de tres guàrdies, els quals van acordar afegir a la seva escolta.  Allí per escapar del fum que entrava a les habitacions des de la llar de foc s’apropà a la platja, la nit era fresca i fosca, on hi havia un pescador que mirava de pescar algun peix sense sort.

El dia següent van sortir amb la diligència i la forta escolta dels sis guàrdies cap a la posada del Perelló, a sis hores de marxa, lloc on havia fet nit la família reial, i el seu seguici, que tornava de Barcelona a Madrid, i on tenien expectatives d’estar ben acomodats per aquest motiu.

En arribar, Elissabeth Vassall en va quedar decebuda i en el seu diari així ho deixa escrit:

But we found unfortunately that his visit had, if possible, made the place worse, as they had built a suite of rooms which smelt strongly of plaster, and the little furniture there had been was removed to place his in the rooms ; and as the Spaniards proceed poco á Poco, that which had previously been there was not restored. Thus we had some dreary rooms, with only five chairs in all, three beds, and a table. I never was in a more dismal, cold place.

Desafortunadament troba que la visita del Rei havia empitjorat el lloc, si això era possible, havien construït una sèrie d’habitacions que feien olor a guix, havien tret els mobles i com els espanyols procedeixen en tot poc a poc, no els havien tornat a col·locar al seu lloc. Així, teníem algunes tristes habitacions, amb només cinc cadires en total, tres llits i una taula. Mai no vaig estar en un lloc més trist i fred.

 Font:

Elizabet Holland, The Spanish Journal of Elizabeth Lady Holland. Longmans,Green and Co. 1910

 

 

La navegació de l'Ebre a vapor

 

Un fet notable va tenir lloc a les darreries del mes de Març de 1857, el vapor Cinca, de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, va navegar pel riu fins a Mequinensa, enmig de l'entusiasme de les poblacions de la ribera. Sobreposant-se a totes les dificultats, entre elles les riuades, l'empresa gràcies a l'audàcia i la valentia del director de les obres,

L'enginyer francès Jules Carvallo, va poder inaugurar aquell mateix any la navegació regular a vapor per l'Ebre i assegurar la navegació de Mequinensa al mar.

De fet les obres encara no estaven acabades, mentre la resclosa de Xerta ja estava en servei, la de Flix encara no tenia les comportes, la qual cosa va obligar al vapor per arribar a Mequinensa a remuntar el riu creuant l'assut de Flix. 

 

El darrer dia de Casola a Batea

 

 

El 3 de juliol de 1861 a les vuit del matí, Felip Bés i Sans, de mal nom Cassola,  veí de Batea, va ser afusellat de genolls per l'espatlla, no li van concedir l'honor, com ell volia, que li disparessin de front, el van executar a la plaça de l'església de Batea i allí mateix va ser enterrat per haver-se negat a confessar-se i no poder descansar en lloc sagrat. Se l'acusava de l'assassinat de l'exdiputat de la diputació de Tarragona Pau Figueres, el 2 de març de 1861.

 Ningú semblava recordar  la víctima, l'home enfonsat en una bassa de rec del terme de Caceres amb cinc pedres lligades al seu cos, una al coll i les altres a braços i cames, per fer temps, perquè no es trobés el cos fins que ell fos a la fonda de Sevilla: Las Españas, amb una segona personalitat. Els corresponsals de premsa escrivien  com n'estava, de tranquil, el reu a pesar de saber que l' esperava; només el dia abans, a la presó de Gandesa va fer un enrenou perquè demanava que el matessin allí mateix, no volia que l'executessin a Batea davant la família, les forces de l'ordre van haver d'esbotzar una paret per entrar al reduït calabós, des d'on amenaçava d'escanyar el primer que intentés treure'l d'aquell forat.

 El fet que hagués enviat una carta escrita en clau, avui diríem encriptada, al seu germà,  que fos una persona que llegia, i els raonaments que va fer al capellà que el va atendre al seu darrer dia i la fama de valent, les quals coses va difondre la premsa de la època, va convertir tot el seguit de la detenció, procés i execució en un cas popular.

El seu darrer dia a Batea va ser curt i tranquil, després de fer-lo agenollar a la força per llegir-li la sentència, només es va queixar de que l'haguessin fet agenollar, tot dient que ell només ho feia davant la imatge de Crist, no davant els homes, i que la lectura de la sentència hagués estat tan llarga, i amb l'interès que mostrava de esser afusellat de cara, tampoc va protestar pel fet que li diguessin que l'execució seria d'esquena al quadre. Tot i la seva serenitat, no va deixar de banda una certa ironia en afirmar que perdonava a tothom.

 Les descripcions que ens han arribat d'en Cassola són puerils: que a part d'una cicatriu a la galta, era un home jove de talla normal ni alt ni baix, carregat d'espatlles i que no feia cara de criminal; una altra cosa eren els detalls biogràfics. Havia esta detingut per un robatori a Xerta a la mateixa víctima, de jove se n'havia anat de casa, quan feia el servei militar es va convertir en pròfug, això li costà la condemna i  la realització de treballs forçats en la construcció del canal d'Urgell on contínuament demostrava llur menyspreu pel risc, doncs es mantenia a descobert mentre feien explosió les càrregues per desmuntar els obstacles de pedra. Va tornar a fugir i va ferir un sentinella, seria aquest fet el que li costaria la vida. En ser detingut per l'assassinat  de Pau Figueres, els militars el van reclamar, li van fer un consell de guerra i el van condemnar a pena de vida, així es deia aleshores la pena de mort.