La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

 

 

Microhistòries de les Terres de l'Ebre

 

 

 

Lady Elizabeth Holland al Perelló

 

Lady HollandLady Holland

 

El 7 de novembre de 1802 lady Elizabeth Vassall, més coneguda com Lady Holland i el seu marit el polític Whig anglès Henry Vassall-Fox, Lord Holland  entraven a Espanya per passar l’hivern fora del seu país tot buscant un clima més favorable per a la salut del su fill gran Charles. Els acompanyaven a més dels seus dos fills, el reverent Matthew Marsh, el doctor Mr. Allen i Frederic Howard el fill de 16 anys de Lord Carlisle.

El grup arriba el 20 de desembre a l’hostal de l’Hospitalet de l’Infant, amb una escolta de tres guàrdies. Lady Holland descriu l’hostal: a wretched venta formed within the ruined walls of an old fortress – Una miserable venta dins els murs en ruïnes d’una antiga fortalesa-. Sembla que l’estança es trobava plena, però només els visitants anglesos disposaven de llit a les habitacions, el personal de la diligència dormia a la palla amb les mules. Nomena un comerciant que portava molts diners i una escolta de tres guàrdies, els quals van acordar afegir a la seva escolta.  Allí per escapar del fum que entrava a les habitacions des de la llar de foc s’apropà a la platja, la nit era fresca i fosca, on hi havia un pescador que mirava de pescar algun peix sense sort.

El dia següent van sortir amb la diligència i la forta escolta dels sis guàrdies cap a la posada del Perelló, a sis hores de marxa, lloc on havia fet nit la família reial, i el seu seguici, que tornava de Barcelona a Madrid, i on tenien expectatives d’estar ben acomodats per aquest motiu.

En arribar, Elissabeth Vassall en va quedar decebuda i en el seu diari així ho deixa escrit:

But we found unfortunately that his visit had, if possible, made the place worse, as they had built a suite of rooms which smelt strongly of plaster, and the little furniture there had been was removed to place his in the rooms ; and as the Spaniards proceed poco á Poco, that which had previously been there was not restored. Thus we had some dreary rooms, with only five chairs in all, three beds, and a table. I never was in a more dismal, cold place.

Desafortunadament troba que la visita del Rei havia empitjorat el lloc, si això era possible, havien construït una sèrie d’habitacions que feien olor a guix, havien tret els mobles i com els espanyols procedeixen en tot poc a poc, no els havien tornat a col·locar al seu lloc. Així, teníem algunes tristes habitacions, amb només cinc cadires en total, tres llits i una taula. Mai no vaig estar en un lloc més trist i fred.

 Font:

Elizabet Holland, The Spanish Journal of Elizabeth Lady Holland. Longmans,Green and Co. 1910

 

 

La navegació de l'Ebre a vapor

 

Un fet notable va tenir lloc a les darreries del mes de Març de 1857, el vapor Cinca, de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, va navegar pel riu fins a Mequinensa, enmig de l'entusiasme de les poblacions de la ribera. Sobreposant-se a totes les dificultats, entre elles les riuades, l'empresa gràcies a l'audàcia i la valentia del director de les obres,

L'enginyer francès Jules Carvallo, va poder inaugurar aquell mateix any la navegació regular a vapor per l'Ebre i assegurar la navegació de Mequinensa al mar.

De fet les obres encara no estaven acabades, mentre la resclosa de Xerta ja estava en servei, la de Flix encara no tenia les comportes, la qual cosa va obligar al vapor per arribar a Mequinensa a remuntar el riu creuant l'assut de Flix. 

 

DIARI DE TORTOSA

Les primeries del Setge de Tortosa de 1810

 

 

Dia 4 de juliol. A dos quarts de nou del matí es van presentar els enemics en diverses columnes sobre la part dreta de l'Ebre, davant d'aquesta ciutat. La seva força es calculava d'uns 5.000 homes d'infanteria i 500 de cavalleria. Van ocupar al moment els ravals de Jesús i Roquetes, on hi van establir la seva major força, van fer el mateix amb totes les cases de camp immediates a la Ciutat. Els tortosins van sortir com lleons al combat, es van llançar intrèpids sobre l'enemic, li van causar notables pèrdues, i no li van permetre en tot el dia un moment de descans.

Dia 5. Continuen les guerrilles, redoblat l'entusiasme dels paisans.

Dia 6. S'observà que l'enemic tenia un obús i un canó de batalló, al costat de l'església de Roquetes; les nostres artilleries van dirigir alguns tirs cap a aquell punt, i l'enemic s'afanyà a retirar les peces. A la una de la tarda s'obstinà tant una guerrilla, que va atreure l'enemic a l'abast de la nostra artilleria, de la qual, segons donà indicis, va rebre molt de mal.

Dia 7. Prosseguiren les guerrilles sense novetat.

Dia 8. Es tingué notícia a la plaça que una partida de francesos havia arribat a Tivenys. A les 10 de la nit atacaren amb vigor el cap del pont, i foren rebutjats amb una pèrdua considerable. El Governador Velasco, que s'havia negat a abandonar el seu lloc, malgrat el deplorable estat de la seva salut, se sentí molt alleugerat amb el fet.

Dia 9. A les 10 de la nit l'enemic va tornar a atacar amb més furor el cap del pont, durant l'espai d'una hora el foc d'una i altra part fou infernal. Va cedir l'enemic a l'escarment de la seva temeritat, es va retirar a les seves posicions, però a les 3 del matí va repetir l'atac amb major ímpetu i amb tropes de refresc. fou rebutjat completament en menys temps que la primera vegada. Patí molta pèrdua en morts i ferits, els quals van sortir a recollir amb carros i llanternes cobertes. Mentre durava el combat, el pas del pont era molt arriscat, a causa del diluvi de bales que el creuaven, però les heroiques tortosines, animades d'un esperit viril i aspirant a la glòria de les immortals Saragossanes, passaven i repassaven amb la major serenitat. Portaven aigua, vi i aiguardent als seus defensors, que lluitaven amb coratge a l'estacada i bateries. Dues d'elles foren ferides, i el govern ha recompensant el seu mèrit, tot concedint-les el noble distintiu d'una medalla d'honor, i una pensió anual de 100 lliures catalanes.

Dia 10. A la tarda d'aquest dia es va passar al nostre camp un alemany, va declarar que la força enemiga de Tivenys era de 2.300 homes d'infanteria i 700 cavalls, que a Xerta hi havia 30 peces d'artilleria amb 4 morters, que la força total d'una part i altra de l'Ebre era de vuit a nou mil homes d'infanteria i mil cinc-cents cavalls.

Els tortosins no desmenteixen el seu valor i patriotisme a vista dels nous perills, avui 'han deixat veure formats per companyies, que ells mateixos han aixecat amb tota regularitat i el millor ordre. Es consideren tots sense cap distinció soldats, regna una admirable harmonia entre paisans i militars.

Dia 11. L'enemic s'ha ocupat a reconèixer el camp, ha pres mesures i n'ha aixecat plànols, sens dubte per tal d'atrinxerar-se contra els focs del pont, batre aquest punt, i mitjançant una altra línia transversal disparar contra la Ciutat.

Dia 12. A l'alba d'aquest dia, 600 soldats i alguns paisans van fer una sortida de la plaça amb ànim d'atacar l'enemic. El resultat no ens va ser favorable, Laval i Chlopiki, van carregar sobre els nostres amb forces emboscades infinitament superiors, i vam tenir 86 ferits, alguns dispersos, i de 12 a 15 morts.

Dia 13. Els francesos es van ocupar en obrir una gran rasa des de l'hort de Giner fins a prop del riu.

Dia 14. Va arribar a la plaça la notícia d'haver desembarcat al Fangar, el nou Governador el comte d'Alacha.

Dia 15. L' expressat cap va fer la seva entrada pública a la Ciutat. Velasco va sortir per a Tarragona a les 3 de la tarda, bastant greu de la seva malaltia. Avui hem albirat més clarament les trinxeres que ha fet l'enemic.

Dia 16. Sembla haver-se sentit un gran soroll de trets cap a la part de Tivissa: els enemics van treure alguns carros de ferits de la casa de Misericòrdia per tal de portar-los a Xerta.

Dia 17. S'observà, que l'enemic prosseguia els treballs de les rases, i que al costat de l'hort de Giner, que està a l'esquerra del pont, havia reunit molta fusta. Sembla que en el pas de l'Ebre per Tivenys els francesos tenen ja dues barques posades amb gúmena.

Dia 18. S'ha dit a la plaça haver arribat al Mas de Barberans, una avançada de l'Exèrcit valencià per prevenir aquella població, que no portés racions als francesos, ja que estaven per arribar forces respectables d'aquell Regne.

Dia 19. Es confirma la veu de la propera arribada de l'Exèrcit de València als voltants d'aquesta plaça, i sabem que Suchet està a Xerta.

Dia 20. A l'esquerra d'Aldover s'ha observat un gran fum, un paisà que ve de la masia de Bellet, assegura que els francesos han calat foc a un campament, i que se sentien lluny molts trets. La gent conjecturen, que això pugui ser, o alguna escaramussa del valent capità Busoms, la guerrilla del qual no deixa de fer mal a l'enemic, o algun xoc seriós amb la Divisió de Garcia Navarro, o Campoverde, i encara s'avancen a dir, que la crema del campament indica, que l'enemic es disposa a llevar el setge d'aquesta plaça.

Dia 21. A les 10 de la nit els francesos han tornat a atacar el cap del pont, però han estat vigorosament rebutjats, sense mes pèrdua per la nostra banda, que la d'un capità i quatre soldats ferits, dos d'ells greument. Tota la guarnició gaudeix d'una completa salut, i es troba plena d'entusiasme per arribar a casos mes seriosos i decisius, El veïnat de Tortosa està animat dels mateixos sentiments patriòtics, que la guarnició, i no es queda enrere en llurs serveis. Les dones, imitadores de les seves glorioses ascendents, les quals en 1149, es van cobrir d'honor a la mateixa plaça, i distingides amb l'ordre militar de l'Atxa, pel valor amb que es van defensar dels moros des de les muralles, en intentar assaltar-les, repeteixen avui proeses semblants.