La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

 

 

Microhistòries de les Terres de l'Ebre

 

 

 

Lady Elizabeth Holland al Perelló

 

Lady HollandLady Holland

 

El 7 de novembre de 1802 lady Elizabeth Vassall, més coneguda com Lady Holland i el seu marit el polític Whig anglès Henry Vassall-Fox, Lord Holland  entraven a Espanya per passar l’hivern fora del seu país tot buscant un clima més favorable per a la salut del su fill gran Charles. Els acompanyaven a més dels seus dos fills, el reverent Matthew Marsh, el doctor Mr. Allen i Frederic Howard el fill de 16 anys de Lord Carlisle.

El grup arriba el 20 de desembre a l’hostal de l’Hospitalet de l’Infant, amb una escolta de tres guàrdies. Lady Holland descriu l’hostal: a wretched venta formed within the ruined walls of an old fortress – Una miserable venta dins els murs en ruïnes d’una antiga fortalesa-. Sembla que l’estança es trobava plena, però només els visitants anglesos disposaven de llit a les habitacions, el personal de la diligència dormia a la palla amb les mules. Nomena un comerciant que portava molts diners i una escolta de tres guàrdies, els quals van acordar afegir a la seva escolta.  Allí per escapar del fum que entrava a les habitacions des de la llar de foc s’apropà a la platja, la nit era fresca i fosca, on hi havia un pescador que mirava de pescar algun peix sense sort.

El dia següent van sortir amb la diligència i la forta escolta dels sis guàrdies cap a la posada del Perelló, a sis hores de marxa, lloc on havia fet nit la família reial, i el seu seguici, que tornava de Barcelona a Madrid, i on tenien expectatives d’estar ben acomodats per aquest motiu.

En arribar, Elissabeth Vassall en va quedar decebuda i en el seu diari així ho deixa escrit:

But we found unfortunately that his visit had, if possible, made the place worse, as they had built a suite of rooms which smelt strongly of plaster, and the little furniture there had been was removed to place his in the rooms ; and as the Spaniards proceed poco á Poco, that which had previously been there was not restored. Thus we had some dreary rooms, with only five chairs in all, three beds, and a table. I never was in a more dismal, cold place.

Desafortunadament troba que la visita del Rei havia empitjorat el lloc, si això era possible, havien construït una sèrie d’habitacions que feien olor a guix, havien tret els mobles i com els espanyols procedeixen en tot poc a poc, no els havien tornat a col·locar al seu lloc. Així, teníem algunes tristes habitacions, amb només cinc cadires en total, tres llits i una taula. Mai no vaig estar en un lloc més trist i fred.

 Font:

Elizabet Holland, The Spanish Journal of Elizabeth Lady Holland. Longmans,Green and Co. 1910

 

 

La navegació de l'Ebre a vapor

 

Un fet notable va tenir lloc a les darreries del mes de Març de 1857, el vapor Cinca, de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, va navegar pel riu fins a Mequinensa, enmig de l'entusiasme de les poblacions de la ribera. Sobreposant-se a totes les dificultats, entre elles les riuades, l'empresa gràcies a l'audàcia i la valentia del director de les obres,

L'enginyer francès Jules Carvallo, va poder inaugurar aquell mateix any la navegació regular a vapor per l'Ebre i assegurar la navegació de Mequinensa al mar.

De fet les obres encara no estaven acabades, mentre la resclosa de Xerta ja estava en servei, la de Flix encara no tenia les comportes, la qual cosa va obligar al vapor per arribar a Mequinensa a remuntar el riu creuant l'assut de Flix. 

 

 

Naufragi del Tren Correu

 

 

El Diari de Barcelona del dia 10 de setembre de 1872 es feia ressò d'un greu accident ferroviari al partit judicial de Tortosa produït per l'aiguat que caigué la nit del 8 al 9. L'accident, descrit per tota la premsa catalana i espanyola, va tenir el seu millor testimoni  en un corresponsal anònim de Tortosa que escrigué al Diari de Barcelona. La desgràcia que va impressionar tothom, com anys després ho faria el Titànic a nivell mundial, fou el primer de rellevància a la península; si més no, d'afegit al caràcter tràgic dels fets, la  composició del passatge cridava l'atenció. El tren correu que naufragà al pont del barranc de Sant Jordi la nit del vuit de setembre de 1872 era una veritable caixa negra del context polític de l'estat, que navegava en el reflux de la revolució de Setembre de 1868 per les aigües atzaroses de la monarquia parlamentària d'Amadeu i cap als esculls de la I República.

Hi viatjaven, el segon cap militar de Catalunya, qui es dirigia a Madrid cridat pel Govern quan la situació al Principat  començava a ser alarmant, el general Fulgencio Smith recent elegit senador, Lluís Miralles enginyer i gerent de la companyia de canalització de l'Ebre, quatre guàrdies civils que anaven amb el tren per protegir-lo dels atacs de les primeres partides carlines catalanes, als prolegòmens del que va ser la Tercera Guerra Carlista i, també en el vagó de primera, algunes personalitats de la banca  francesa que estaven amb negociacions amb el govern espanyol. En els cotxes de segona i tercera classe persones de qui no en sabrem mai el nom. Deixem, doncs, parlar a la premsa d'aleshores.  

DIARI DE BARCELONA

Copiem del diari de Tarragona la relació de la terrible catàstrofe del barranc de Sant Jordi, succeïda la nit del diumenge al dilluns. Ahir pel matí, va circular en aquesta ciutat la greu notícia que un tren de la línia de València a Tarragona, al creuar el pont entre l'Hospitalet i l'Ametlla, havia caigut amb el pont perint la major part dels passatgers.

La notícia no mancava de fonaments: el tren que la nit del diumenge darrer va sortir d'aquesta ciutat a cosa de les nou, on hi viatjaven més de seixanta persones, procedents gran part d'aquestes de Barcelona,  entre les quals hi havia el general segon caporal d'aquest Principat i el general D. Fulgencio Smith, quan anava a creuar el pont de Sant Jordi, situat entre les estacions de l'Hospitalet i l'Ametlla, i recorria el terraplè seguit al pont, li va fallar el terreny, caient al barranc la màquina i darrera d'ella tots els vagons, xocant uns amb els altres d'una manera terrible.

Era una nit de tempesta, es diu que les aigües d'aquests darrers dies havien soscavat el terraplè; les aigües que baixaven pel barranc  eren batudes a més a més per les ones del mar, obstruint-lo. Serien les dotze de la nit i tots els cotxes inclosa la locomotora y amb excepció del furgó de cua havien caigut revolts amb l'aigua del barranc.

No pocs passatgers van morir  del resultat de l'aplanament que van sofrir els cotxes, d'altres es van negar a les aigües de la rambla que venia molt cabalosa  i d'altres van ser emportats cap al mar. Els ferits i copejats són en considerable nombre i pocs els indemnes; entre aquests, es troben quatre guardia civils i el dependent de la línia que venia al guarda-fre; dels cinc individus, s'explica que van fer prodigis de valor per salvar els passatgers, sobretot durant tres o quatre hores que van estar sense un altre ajut.

En arribar aquí, en aquesta narració, ens diuen, per conducte autoritzat, que els ferits són 25, els quals han estat traslladats a Tortosa. Respecte als morts, a les sis de la tarda, n'havien tret tres i se'n descobrien dotze entre les destrosses del cotxes; creiem que seran més aquells que no es veuen. Es sospita que han mort tots els del cotxe de tercera classe, que es troben agafats entre la màquina i la resta del tren.

 

DIARI DE BARCELONA. Tortosa 9 de setembre

He estat testimoni presencial i oficial, a la gran catàstrofe, a la esgarrifosa desgràcia per la qual ha passat aquesta nit darrera el tren-correu que sortí ahir, dia 8, de Barcelona en direcció a València, a les cinc de la tarda.

Després de sortir el tren de l'Hospitalet, es va desencadenar una horrorosa turmenta d'aigua, trons i llamps que no havien vist mai aquells 60 o 70 desgraciats passatgers que corrien ignorants a una mort pròxima.

L'estat terrible de l'atmosfera, la negra foscor i les barrancades d'aigua que baixaven, feien marxar el tren amb tota precaució, perquè eren ineficaces totes les senyals de les nits normals. Havia passat sense novetat, dues hores abans, un tren de mercaderies, i això feia creure que no hi havia dificultats, a la línia; desgraciadament no era així, donat que en aquelles dues hores s'havia obert un abisme en el qual va quedar sepultat el tren.

El pont que serveix per passar el barranc de Sant Jordi havia perdut un dels seus estreps; l'aigua que corria pel barranc va fer caure una de les aletes inferiors, i tot el terraplè es va desplomar i fou arrossegat per l'aigua, deixant volant i sense cap sosteniment un dels dos rails de la via a la mateixa sortida del pont. Encara que el tren anava a poca marxa, aquesta era prou perquè ens horroritzi pensar en la desgraciada i sagnant escena que passaria en caure la locomotora d'una altura de més de quaranta pams, arrossegant darrera d'ella tots el cotxes que s'anaven trinxant un després de l'altre. Per un miracle va quedar sol a la via el furgó-fre de cua on anava el guarda-fre tot sol. Aquest valent empleat, tot i que plovia a mars en aquells funestos moments, va poder salvar el precipici i donà avís al cap d'estació de l'Ametlla, qui va telegrafiar de seguida en aquesta estació demanant tot tipus d' auxilis.

Aleshores, era a l'estació el senyor Soroa, governador militar d'aquesta plaça, que esperava al general Andía que havia de venir amb el tren. Entre aquest senyor i l'actiu cap d'estació de Tortosa es van prendre les mesures més oportunes perquè fossin avisades les autoritats, els metges i les persones que podessin ser d'alguna utilitat. Això, prop de la una de la nit. A tres quarts de dues, va poder marxar un tren amb tot el necessari i amb un personal, que  sota la tremenda tempesta que regnava, estava desitjós de poder prestar ràpid auxili a les víctimes.

Aquest tren va sofrir també molt en la curta travessia i va haver de retrocedir perquè s'anegava als descampats del Perelló. Seguí després i, a la matinada, va ser rebut amb llàgrimes als ulls pels passatgers ferits que havien escapat de miracle d'una mort que veieren tan de prop.

El quadre que presentava el lloc dels fets es indescriptible. Els vagons eren un munt d'estelles que es veien clavades a les entranyes d'un gran nombre de cadàvers; en els que sobrevivien es veia el terror dibuixat a les seves cares  i es respirava un aire que glaçava la sang.

Refets d'aquesta primera emoció, va disposar el valerós i actiu jutge Travadillo que cada funcionari complís els seus sagrats deures. Els metges D. Àngel Lluís, D. Daniel Fernández, D. Enric Joan i D. Rafael Andreu curaren a tots el ferits en companyia del doctor Soler de Tarragona, que va arribar després en un tren de socors. Els morts eren buscats entre els vagons i alguns van ser trobats al mar. Aquests foren els empleats a la màquina. A la fi, per no recarregar més aquesta trista ressenya i perquè es a punt de sortir el correu, no em queda mes que dir a vostès que es calculen entre 24 o 25 els morts, entre ells el general Smith, el baró d'Ezpeleta, el marqués de Saisenais i altres persones menys conegudes. Els ferits són uns 30, entre ells sis o set greus, i les pèrdues considerables. Demà donaré més detalls, ja que avui no m'és possible perquè escric al camp sobre els genolls.

DIARI DE BARCELONA. Tortosa 10 de setembre

El jutjat de primera instància no s'ha separat encara del lloc dels fets, per exigir-ho la gravetat de les diligències que el greu fet reclama. Allí han acudit trens de València amb els enginyers i delegats de la companyia, i trens especials de Tarragona amb el governador de la província i altres funcionaris públics que han desplegat una activitat  i eficàcia marcada per a auxiliar al jutjat a l'aixecament de cadàvers, i prestar tots els auxilis necessaris.

Fins ara, només s'han pogut treure d'entre els destrossats vagons catorze morts, però queden els que viatjaven al primer cotxe de tercera i algun empleat a la màquina, que compto seran deu o dotze més.

Les primeres catorze víctimes que el jutjat ha fet portar en aquesta ciutat, són alguns d'ells del cotxe de primera, com el general Smith, el baró d' Ezpeleta, el  marqués de Saisenai, el senyor Luque i d'altres.

Es indescriptible l'horror que causa l'aspecte de les destrossades despulles. Tota la població de Tortosa està consternada.

Ara, s'ha improvisat l'enterrament solemne que els molts i bons amics que tenia el general Smith a Tortosa li han dedicat com a  prova del seu dolor i amistat. Per a les altres persones notables s'estan fent caixes a tota pressa per enterrar-los amb la decència deguda a la seva posició.

Demà, s'espera un altre comboi de cadàvers i el trasllat del jutjat, i potser més endavant podré trametre a vostès els noms que resultin identificats, perquè, ara, aquests documents queden en mans del jutjat. Una de les dones ferides morirà probablement aquesta nit.

Ahir, em vaig oblidar de mencionar el gran servei que prestà l'autoritat de l'alcalde, l'administració militar i l'autoritat local facultativa d'aquesta plaça posant a disposició les farmacioles, venes i tot el personal facultatiu i sanitari, que van ser de gran utilitat i van prestar gran serveis en el lloc de la desgràcia, i els segueixen prestant ara, donat que a l'hospital militar han hagut d' admetre bastants ferits, perquè dins la població no  tenim establiment a propòsit.

Avui, ha visitat el Sr. Governador civil els ferits de l'hospital i ha tingut la satisfacció d'escoltar de boca de tots l'agraïts i reconeguts que estan de les atencions i llarguesa amb que el Sr. Alcalde mira pel seu estat i l'atent servei que a l'hospital se'ls presta.

En un departament del cotxe de primera, en el qual viatjaven set persones només se'n van salvar dues que són el senyor Miralles, enginyer i gerent de la companyia de canalització de l'Ebre, i el baró Taro,  de nacionalitat francesa, perint els altres cinc que eren el general Smith, el marqués de Saisenai, el baró d'Ezpeleta, el senyor Luque i un desconegut, presentant la particularitat que els cossos dels cinc oferien  cignes d'haver mort de la mateixa manera. El cap dels cinc estaven inflats i negres d'una manera horrible amb la llengua enganxada amb les dents, el coll també inflat el doble de la seva mida natural i demés senyals d'haver mort negats per immersió.

Encara que en aquesta ciutat hagués sempre produït una dolorosa impressió l'horrorós esdeveniment que ens està preocupant, ho és ara trist per partida doble  per la tràgica mort que ha tingut el simpàtic general Smith, tan estimat dels tortosins, i als quals ell tan d'afecte professava. Deu ha permès que el seu cos reposi a la ciutat que estimava. El nostre consol ha estat acompanyar-lo aquesta tarda en un nombrós i trist seguici.

Un altre cas de les fenomenals i dramàtiques escenes del ferrocarril: en el mateix cotxe de primera i en un altre departament venien el general Andía i dos ajudants seus, fill i cosí, va ser tal la serenitat i valor del dit general que, trencant a cops de puny els vidres d'una de les petites finestres laterals del departament, va poder salvar-se  ell i els ajudants sense patir mes que un cop al genoll, el general, i uns esgarranys a la mà.

Tots els viatgers que han sobreviscut alaben amb entusiasme la valentia temerària de quatre guàrdies civils que venien en el darrer cotxe de tercera. Sabem que el general Andía te recomanats al govern aquests herois. Demà tornaré a escriure perquè suposo que l'ansietat pública encara continua  i que està desitjosa de saber detalls per petits que siguin d'aquest espantós accident.