La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

 

 

Microhistòries de les Terres de l'Ebre

 

 

 

Lady Elizabeth Holland al Perelló

 

Lady HollandLady Holland

 

El 7 de novembre de 1802 lady Elizabeth Vassall, més coneguda com Lady Holland i el seu marit el polític Whig anglès Henry Vassall-Fox, Lord Holland  entraven a Espanya per passar l’hivern fora del seu país tot buscant un clima més favorable per a la salut del su fill gran Charles. Els acompanyaven a més dels seus dos fills, el reverent Matthew Marsh, el doctor Mr. Allen i Frederic Howard el fill de 16 anys de Lord Carlisle.

El grup arriba el 20 de desembre a l’hostal de l’Hospitalet de l’Infant, amb una escolta de tres guàrdies. Lady Holland descriu l’hostal: a wretched venta formed within the ruined walls of an old fortress – Una miserable venta dins els murs en ruïnes d’una antiga fortalesa-. Sembla que l’estança es trobava plena, però només els visitants anglesos disposaven de llit a les habitacions, el personal de la diligència dormia a la palla amb les mules. Nomena un comerciant que portava molts diners i una escolta de tres guàrdies, els quals van acordar afegir a la seva escolta.  Allí per escapar del fum que entrava a les habitacions des de la llar de foc s’apropà a la platja, la nit era fresca i fosca, on hi havia un pescador que mirava de pescar algun peix sense sort.

El dia següent van sortir amb la diligència i la forta escolta dels sis guàrdies cap a la posada del Perelló, a sis hores de marxa, lloc on havia fet nit la família reial, i el seu seguici, que tornava de Barcelona a Madrid, i on tenien expectatives d’estar ben acomodats per aquest motiu.

En arribar, Elissabeth Vassall en va quedar decebuda i en el seu diari així ho deixa escrit:

But we found unfortunately that his visit had, if possible, made the place worse, as they had built a suite of rooms which smelt strongly of plaster, and the little furniture there had been was removed to place his in the rooms ; and as the Spaniards proceed poco á Poco, that which had previously been there was not restored. Thus we had some dreary rooms, with only five chairs in all, three beds, and a table. I never was in a more dismal, cold place.

Desafortunadament troba que la visita del Rei havia empitjorat el lloc, si això era possible, havien construït una sèrie d’habitacions que feien olor a guix, havien tret els mobles i com els espanyols procedeixen en tot poc a poc, no els havien tornat a col·locar al seu lloc. Així, teníem algunes tristes habitacions, amb només cinc cadires en total, tres llits i una taula. Mai no vaig estar en un lloc més trist i fred.

 Font:

Elizabet Holland, The Spanish Journal of Elizabeth Lady Holland. Longmans,Green and Co. 1910

 

 

La navegació de l'Ebre a vapor

 

Un fet notable va tenir lloc a les darreries del mes de Març de 1857, el vapor Cinca, de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, va navegar pel riu fins a Mequinensa, enmig de l'entusiasme de les poblacions de la ribera. Sobreposant-se a totes les dificultats, entre elles les riuades, l'empresa gràcies a l'audàcia i la valentia del director de les obres,

L'enginyer francès Jules Carvallo, va poder inaugurar aquell mateix any la navegació regular a vapor per l'Ebre i assegurar la navegació de Mequinensa al mar.

De fet les obres encara no estaven acabades, mentre la resclosa de Xerta ja estava en servei, la de Flix encara no tenia les comportes, la qual cosa va obligar al vapor per arribar a Mequinensa a remuntar el riu creuant l'assut de Flix. 

 

Flix al segle XVIII

 

FlixFlix

 

La villa de Flix es del Obispado y corregimiento de la ciudad de Tortosa, de donde dista doce leguas, fue antiguamente  del Magistrado  de Barcelona; se ignora su fundación con motivo de haberse perdido los papeles por las guerras del año 1705. Desde el año 1714 es realenga, y está situada entre Oriente y Mediodía a los diecisiete grados  y catorce minutos de longitud, y cuarenta y un grados  y veinte minutos de latitud, al pie de una montaña, y sobre la cual hay un castillo, que en lo antiguo era de las mejores  fortalezas del Principado; la mandaba un gobernador, y fue el último en el año 1685 Don Estevan Bellet, tenía un sargento mayor y un ayudante; sus murallas eran de cal y canto; en el día está destruido todo por los mismos patricios.

Se entra en ella por cuatro partes, y en las dos subsisten dos puertas que llaman la de Ascó, y la de San Gerónimo. Habiendo perdido mucha gente para tomar este castillo el marqués de Mortara en el año de 1650 puso un epitafio en esta última que es por donde entró el ejercito.

Circuye esta villa el rio Ebro en forma de una herradura; tiene trescientos treinta y cinco vecinos en una parroquia, con la advocación a Nuestra Señora de los Ángeles, con un prior, un vicario, y seis beneficiados. En esta iglesia está el cuerpo de Santa Concordia; tiene un buen hospital en donde alojan también los peregrinos, y tres ermitas extramuros, en las que se celebran el santo sacrificio de la misa los días festivos; a distancia de dos leguas hay otra ermita en medio de un gran valle dedicada a San Juan Bautista, en donde antiguamente había una población; pero en el día solo existen algunas casas esparcidas por el valle que llaman el Vall de Sant Joan.


Es su terreno muy ameno y delicioso; produce mucho trigo, centeno, aceite, almendra, fruta y hortaliza; su huerta es grande, con muchos morales, por cuyo motivo también produce mucha seda. Hay en esta villa un ingenio para sacar el agua del Ebro por medio de unas ruedas, y se distribuye para el riego de toda la huerta. Sus armas son en escudo un fresno.


A una legua de esta villa, y también a la parte occidental del Ebro, están las de Ascó con ciento ochenta vecinos, la Puebla de Masaluca con cuarenta, y Berrús con veinte; las cuales son encomiendas de la orden de San Juan, y cada una tienen su iglesia parroquial.

 

Tren parat a l'estació de Santa Bàrbara

 

Estació de Santa BàrbaraEstació de Santa Bàrbara

 

El tren mixt de Barcelona que havia d'arribar a València ahir a la nit (la de dilluns) a les 6'15, va quedar parat a l'estació de Santa Bàrbara perquè, segons s'assegurava, en aquest punt la via estava inundada en un trajecte d'uns sis quilòmetres i descarnada per la violència de les aigües. S'assegurava ahir a la nit que la interrupció de la via abraçava des del quilòmetre 100 al 180, ja que el temporal ha tingut proporcions grans a Vinaròs, Santa Bàrbara, Ulldecona i Tortosa.

La línia telegràfica del ferrocarril del Nord es va interceptar en l'indicat tros, havent-se d'utilitzar els fils del govern per poder saber el que ha passat, ja que la tardança del tren mixt i la manca absoluta de notícies havien ocasionat gran alarma a les famílies que esperaven viatgers procedents de Barcelona.

De Tortosa i Castelló van sortir brigades d'obrers per tal d'explorar la via o auxiliar el tren mixt, en el cas d'haver ocorregut algun contratemps. L'exprés de Barcelona, que va sortir ahir a les 11'50 del matí de l'estació de València, no va poder passar d'Ulldecona, on espera via lliure per prosseguir la seva marxa.

El vapor Asturies encallat a les boques de l'Ebre

 

 

El vapor Astúries de 362 tones de la matrícula de Gijón va encallar el 26 de setembre de 1878, a les dotze de la nit, a les boques de l’Ebre, al SE de la barra a mil metres del far, quatre hores després d’haver deixat el port de Tarragona (la consignatària en aquesta ciutat era la senyora Irene Vidal vídua de Carabia). Es dirigia a València i als principals ports de tota la costa espanyola seguint un periple que l’havia de portar al port de Bilbao. Navegant vent NO, va tocar en un banc de sorra. El capità Nicanor Piñole, va creure poder sortir de l'atzucac tot forçant les màquines, la qual cosa no va aconseguir, en canvi va deixar completament encallat el vaixell. El vaixell portava 76 pipes d’aiguardent, 50 sacs d’ametlles, 8 d’avellanes i 50 bales de paper, 65 dotzenes d’escombres i 2 fardells de teixit, també alguns passatgers. Veient que no entrava aigua, la tripulació i els passatgers van romandre a bord fins a l’alba, en què van hissar la bandera d’auxili
De seguida van comparèixer pescadors de la barra, que van ajudar a baixar els passatgers, i també hi va acudir el canoner Bidasoa. El comandant i la tripulació van col·laborar en les primeres tasques de salvament. La tràgica conseqüència d’aquest sinistre va estar el suïcidi del capità; que després d’haver intentat diverses vegades llançar-se al mar, cosa que va impedir la tripulació; a les quatre del matí, fent veure que anava a examinar el rumb al portolà, va entrar a la cabina de coberta, va apagar el llum i es va disparar un tret a la templa, que el va deixar mort. El cadàver va estar dipositat al cementiri de la Cava, en espera de ser traslladat a Tarragona, col·locat en una caixa de zinc. Aquest infeliç, que només portava a sobre una targeta de visita i un paquet de cigars, deixà a Gijón, la seva ciutat d’origen, un fill i esposa.


Font:
Diario de Tarragona 19/09/1878. 29/09/1878.