La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

 

 

Microhistòries de les Terres de l'Ebre

 

 

 

Lady Elizabeth Holland al Perelló

 

Lady HollandLady Holland

 

El 7 de novembre de 1802 lady Elizabeth Vassall, més coneguda com Lady Holland i el seu marit el polític Whig anglès Henry Vassall-Fox, Lord Holland  entraven a Espanya per passar l’hivern fora del seu país tot buscant un clima més favorable per a la salut del su fill gran Charles. Els acompanyaven a més dels seus dos fills, el reverent Matthew Marsh, el doctor Mr. Allen i Frederic Howard el fill de 16 anys de Lord Carlisle.

El grup arriba el 20 de desembre a l’hostal de l’Hospitalet de l’Infant, amb una escolta de tres guàrdies. Lady Holland descriu l’hostal: a wretched venta formed within the ruined walls of an old fortress – Una miserable venta dins els murs en ruïnes d’una antiga fortalesa-. Sembla que l’estança es trobava plena, però només els visitants anglesos disposaven de llit a les habitacions, el personal de la diligència dormia a la palla amb les mules. Nomena un comerciant que portava molts diners i una escolta de tres guàrdies, els quals van acordar afegir a la seva escolta.  Allí per escapar del fum que entrava a les habitacions des de la llar de foc s’apropà a la platja, la nit era fresca i fosca, on hi havia un pescador que mirava de pescar algun peix sense sort.

El dia següent van sortir amb la diligència i la forta escolta dels sis guàrdies cap a la posada del Perelló, a sis hores de marxa, lloc on havia fet nit la família reial, i el seu seguici, que tornava de Barcelona a Madrid, i on tenien expectatives d’estar ben acomodats per aquest motiu.

En arribar, Elissabeth Vassall en va quedar decebuda i en el seu diari així ho deixa escrit:

But we found unfortunately that his visit had, if possible, made the place worse, as they had built a suite of rooms which smelt strongly of plaster, and the little furniture there had been was removed to place his in the rooms ; and as the Spaniards proceed poco á Poco, that which had previously been there was not restored. Thus we had some dreary rooms, with only five chairs in all, three beds, and a table. I never was in a more dismal, cold place.

Desafortunadament troba que la visita del Rei havia empitjorat el lloc, si això era possible, havien construït una sèrie d’habitacions que feien olor a guix, havien tret els mobles i com els espanyols procedeixen en tot poc a poc, no els havien tornat a col·locar al seu lloc. Així, teníem algunes tristes habitacions, amb només cinc cadires en total, tres llits i una taula. Mai no vaig estar en un lloc més trist i fred.

 Font:

Elizabet Holland, The Spanish Journal of Elizabeth Lady Holland. Longmans,Green and Co. 1910

 

 

La navegació de l'Ebre a vapor

 

Un fet notable va tenir lloc a les darreries del mes de Març de 1857, el vapor Cinca, de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, va navegar pel riu fins a Mequinensa, enmig de l'entusiasme de les poblacions de la ribera. Sobreposant-se a totes les dificultats, entre elles les riuades, l'empresa gràcies a l'audàcia i la valentia del director de les obres,

L'enginyer francès Jules Carvallo, va poder inaugurar aquell mateix any la navegació regular a vapor per l'Ebre i assegurar la navegació de Mequinensa al mar.

De fet les obres encara no estaven acabades, mentre la resclosa de Xerta ja estava en servei, la de Flix encara no tenia les comportes, la qual cosa va obligar al vapor per arribar a Mequinensa a remuntar el riu creuant l'assut de Flix. 

 

Acció gloriosa, mort heroica i enterrament solemne de Narcís Sastrús

 

 

A les acaballes de 1822, les partides reialistes, que defensaven la restauració de Ferran VII com a rei absolut, controlaven la dreta de l'Ebre mentre Tortosa s'havia anat transformant en un bastió militar dels liberals accelerats.

El brigadier Acensi Nebot, el Frare, antic guerriller de la guerra del Francès, liberal accelerat durant el Trienni liberal, rep la confidència que cent cinquanta facciosos han de baixar de Xerta, la matinada del 19 d'octubre de 1822, a calar foc a les cases de dos o tres liberals del barri de Jesús, situat a tres quarts d'hora de Tortosa.

A les tres del matí d'aquell dinou d'octubre, una partida de vint-i-sis soldats, divuit cavalls i set milicians voluntaris a les ordres del capità Ramon Ferré surt de Tortosa cap a Jesús per tal de sorprendre els reialistes. A l'alba es presenten uns cent facciosos. El capità Ferré divideix la columna que comanda en dues parts, les quals ataquen els rebels i aconsegueixen dispersar-los. Els persegueixen fins Aldover. Els absolutistes tenen set morts, i catorze ferits que s'emporten a Xerta, un dels seus refugis, des del qual fustigaven Tortosa i la dreta de l'Ebre. Els liberals no tenen baixes en aquesta primera acció.

A les nou del matí, una de les dues seccions de la columna torna a Tortosa, mentre el capità Ferré, amb onze soldats i el milicià Sastrús, encara persegueix un grup de trenta reialistes que en veure's empaitats sembla que es desempalleguen de les armes tot llençant-les a l'Ebre o per la ribera. Roquetes, davant Tortosa, a la dreta del riu, al llarg de totes les guerres carlistes, ha estat lloc de pas, i fins i tot de sojorn, per a les faccions. Aquella nit, una altra partida de reialistes havia dormit a Roquetes sense que se sabés a Tortosa. La partida, en oir els primers trets, surt de Roquetes pel camí de Xerta i a la torre d' en Corder topa amb els tretze liberals carregats amb les armes abandonades. Comença l'intercanvi de trets, els absolutistes demanen per tres cops als liberals que es rendeixin. Els soldats menyspreen l'oferta de rendició les tres vegades, tot i la desproporció de forces. Acabades les municions, la lluita segueix cos a cos, a baioneta calada. Els liberals són massacrats. Moren sis soldats i els facciosos s'emporten presoners els altres sis a Xerta, el milicià Sastrus roman a terra immòbil amb ferides greus de baioneta.

A les 11,30 del matí, se sap la notícia a Tortosa; mitja hora després, un destacament del regiment de Cantàbria acudeix a recuperar els cossos a la torre d'en Corder. És aleshores que troben en Narcís encara viu. La premsa li atribueix aquesta darrera dita: " yo muero si no hay remedio pero muero con la dulce satisfacción de morir como hombre libre y no como cobarde, perjuro y faccioso, como hace pocos días murió Rafael mi hermano". Discurs que ens descobreix una altra mort, una mort silenciosa i ignorada, la del rebel Rafel Sastrús, de qui podem confirmar que efectivament va ser afusellat aquell mateix any a Vinaròs.

Narcís es traslladat amb llanxa riu avall sobre un matalàs a Tortosa, on arriba a dos quarts de dues del migdia. A les quatre de la tarda mor. L'endemà els absolutistes afusellen els sis presoners a Xerta. Va córrer el rumor que feren servir de tacs per municionar les armes les cintes verdes, que portaven els soldats amb la inscripció ambigua i radical: constitución o muerte.

Des d'ara, els corresponsals anònims que descriuen els fets al Diario de la Ciudad de Barcelona i a La Reacción Liberal deixen de banda la resta de víctimes i se centren en realçar l'enterrament solemne de Narcís Sastrús el dia 21 d'octubre de 1822. Un acte de catarsi liberal a Tortosa que contribuí a radicalitzar un ambient ja prou exaltat.

Del fèretre, adornat de llorers, flors, jeroglífics que fan referència a les glòries militars, en surten quatre cintes negres. Al peu un cartell on es pot llegir:

"El hijo de la vida más preciosa
La inexorable parca ha ya cortado,
La muerte de este atleta de Tortosa
Mil llantos liberales ha causado.
Se batió con valor, acción gloriosa,
La patria defendió con pecho osado;
Era libre, murió, mas con victoria,
Y el campo del honor llenó de gloria".

El fèretre desfila portat per sis granaders, mentre el coronel del regiment de Cantàbria, un agregat a la plana major de la plaça i dos tinents coronels sostenen els extrems respectius de les quatre cintes negres que sortien dels quatre cantons del taüt. Precedeixen el fèretre, oficials i suboficials de la guarnició de la plaça, seguits de les confraries i comunitats religioses dels franciscans, dominics, i demés clergat amb el capítol de la Catedral. Darrera, els pocs milicians que tenen uniforme, les companyies de granaders i casadors de Cantàbria, el governador militar Joan Millan i el segon alcalde constitucional Baptista Vergés amb l'ajuntament. Tanquen el seguici els músics de Cantàbria que toquen sonates patètiques. Els veïns de Tortosa acapararen els tres-cents ciris que hi havia a les cereries de la ciutat. Cal pensar que les persones que porten els ciris flanquegen el seguici en fila doble a dreta i esquerra tal com encara es fa a les processons.

Afirma el corresponsal del Diario de la Ciudad de Barcelona 1 : "Puede muy bien jactarse Tortosa de no haber visto en su recinto otro espectáculo más brillante y patético". El corresponsal de La Reacción Liberal amb termes semblants, qualifica l'acte d' espectacle grandiós que ha ofert el poble més decidit pel sistema constitucional i afegeix 2:

"... la Nación se persuadirá del buen sentido que va desplegando Tortosa por el sistema constitucional, y que si esta ciudad ha tenido la desgracia de que en su seno se abrigasen y aún existen algunos enemigos, Tortosa con la dócil y sencilla masa que forman sus hijos y con autoridades tan decididas y patrióticas como ahora la rigen, acabará con los espúreos, dando a la España repetidas pruebas de no ceder a otros pueblos en adhesión al sistema ".

A la tomba un acrònim:

N No te entregues al llanto, caminante,
A A la vista del campeón que aquí reposa,
R Repara que su muerte fue gloriosa,
C Considera un fin que fue triunfante;
I Incansable su brazo de diamante,
S Seguro de alcanzar lo que apetece,
O Ocasiones encuentra y se enardece,
S Sabiendo defender la ley reinante
A Acomete al faccioso y le atropella,
S Sabe no prender y a dos dar muerte,
T Tala incansable el campo, cual centella;
R Recibe el primer golpe que aunque fuerte
U Ufano se resiste, y por lucirse
S Sabe morir primero que rendirse.

___________________

1 Diario de la Ciudad de Barcelona. 23/11/1822. n. 171, pàg. 359.
2 La Reacción Liberal. 5/11/1822. pàg. 269. Per R.V. de C.